Multitud d'individualitats

Alumini, ferro, miralls, cartró pluma

2009

Prototip d'una porposta d'instal·lació. Aquesta tracta sobra la individualitat de les persones a la ciutat.

En una ciutat hi ha molta gent que acostuma a freqüentar els mateixos espais públics, ja sigui al carrer, les places, el bus, el metro, els bars… Aparentment aquesta gent tenen moltes coses en comú: dos cames, dos braços, un cos, un cap… i un rostre amb una mirada perduda, la qual no comunica res, poques vegades aquestes persones intercanvien converses. Tothom es un desconegut de tothom i tot i trobar-se dins una mateixa multitud de gent, cada individu sembla que estigui tancat dins el seu món. Un món creat pels seus pensaments, la seva manera de ser i de fer les coses, una vida plena de rutines marcades dins la ciutat… que només ell coneix.

He volgut crear un prototip de persona marcada pel pas del temps a la ciutat aprofitant l’aspecte que dona l’alumini no polit (un aspecte fred i gris: com la ciutat) a més a més el personatge te un aspecte demacrat, com menjat pel temps que passa dins la ciutat.

El personatge es troba dins una gàbia de ferro en forma de bola, que be a representar el món individual de cada ú, els pensaments... La multitud, en canvi es el reflex d’aquest conjunt, en sis miralls disposats en forma de caixa hexagonal, el qual el multiplica infinitament en diferents posicions i dona una percepció estranya i desconcertant de l’espai. Com que fa referència als espais més freqüentats per la gent, en una ciutat, i on es poden trobar aglomeracions de gent i a la vegada múltiples individualitats, a la part exterior dels miralls, hi ha una sèrie de fotografies referents als llocs públics com; carrers, places, metro, bus, estacions de tren...

Tot aquest muntatge formaria part d’una instal·lació a escala humana on a partir d’aquí es pot jugar molt amb l’espectador; des del punt de vista exterior al muntatge, fins al punt de situar l’espectador al lloc del personatge d’alumini.