Atrapat dins l'espai

Tàrrega, 2007

Història que nàrren els relleus:

“Dins les parets de l’escola, hi ha un personatge atrapat de fa molt de temps. Aquest està fart de veure com tot va canviant; tot, mentre ell continua atrapat sense fer res per evitar-ho. Un dia decideix alliberar-se de les velles parets que el retenen, però es dona comte que per més que ho intenta no aconsegueix sortir. Desprès de molts intents sense èxit, es comença a desesperar, la situació cada cop és més angoixant. De totes formes vol aconseguir trencar la muralla que el separa de la realitat. La ràbia s’apodera d’ell, tant que s’esgota i veu com les seves il·lusions s’esvaeixen. Però de cop i volta un raig de llum li torna totes les esperances, una mica més... i aconsegueix el seu millor desig... la llibertat!”

Aquesta és en certa manera la història que narraran les 13 seqüències dels relleus, tot això només amb l’empremta que, suposadament, deixa aquest personatge a la paret, al realitzar les diferents accions que utilitza per sortir-ne: empenyer, picar, esgarrapar, estripar... Totes les accions que es realitzen es fan amb les mans, les quals marquen un relleu més o menys pronunciat i una situació a l’atzar dins el relleu per tal de captar la desesperació del personatge.

Els Relleus un a un:

 

1. Mà. El personatge s’arpeja a la paret i decideix alliberar-se del mur que el separa de la realitat.
2. Amb les dues mans empeny el mur amb força per moure’l. No es mou.
3. Empeny més fort, i més fort. Desprès de varis intents veu que tot continua igual.
4. Comença a picar amb els punys. El mur es resisteix.
5. S’enfada i es nota la ràbia que li surt dels punys, perquè els cops son més intensos. El mur continua resistint-se
6. Li fan mal els punys i encara no ha aconseguit res. Prova d’esgarrapar.
7. La ràbia i la desesperació s’apoderen d’ell i continua esgarrapant, ara amb totes les seves forces. Es impossible, no hi ha manera de destruir el mur.

    8.  Està esgotat, es sent impotent i ho deixa per inútil. Descansa, no actua.

    9. Descobreix que no està tot perdut. Un raig de llum entra per algun lloc del mur, hi ha una escletxa.

   10.  Intenta passar les mans pel forat i estira per tal d’estripar el mur.

   11.  Sí, el forat cada cop es fa més gran. Un últim esforç i tot haurà valgut la pena.

   12.  Ho ha aconseguit! Finalment, després de tant de temps turmentat pel mur, ja és lliure!

   13.  Ara ell pot continuar somiant, mentre el pas del temps molt lentament tanca la ferida del mur.