Pou

Agramunt

2007

Objectius específics de l’obra:

-Es tracta d’una peça de caràcter ornamental i funcional (font d’aigua potable)

Comentari de l’obra:

L’obra que proposo a continuació recorda, ben bé, un pou d’aigua en ruïnes. El fet de que aquest pou estigui construït amb pedra i es trobi en ruïnes, ens mostra un envelliment, una presencia clara del passat, un pas del temps i per tant ens recorda que fa uns anys en aquesta plaça, la plaça del pou, hi havia un sortidor d’aigua, construït amb pedra.

El que pretenc en aquesta  obra, és establir un diàleg entre l’espai interior i l’espai exterior, que dialoguen sobre el tema de la vida i la mort de les coses. El mitja de comunicació entre els dos espais, és l’aigua la qual es transportada per mitja d’una galleda. D’aquesta manera, també, s’accentua una acció molt característica als pous.

Sabem que l’existència d’un pou, es degut a la presencia de l’aigua subterrània, i per tan podríem dir que connecta el món real amb el món subterrani, portant-nos així a una altra dimensió desconeguda, ja que quan es mira cap dins un pou mai sabem on és el seu fons.

En aquest cas, el pou, ens atansa a aquesta dimensió desconeguda tot mostrant-nos el seu fons i com des del seu interior en sorgeix el naixement de l’aigua i de la vida, oferint-li una intima protecció tot abraçant-la amb les seves parets.

Un cop, la galleda, arriba al fons del pou, recull l’aigua i la duu a l’exterior. A partir d’aquí l’aigua pot ser utilitzada per diverses causes, i per tant esdevé, així, el seu final, la mort.

Per aquest motiu, l’obra ens mostra com de dins una galleda reclinada al marge del pou, deixa caure un fil d’aigua cap a l’exterior. Tot i així, l’aigua cau dins una reixa, situada al terra, que recorda a la reixa d’un pou protegit, la qual cosa ens diu que “tot el que té un principi, té un final”, així com la vida i la mort (marcat per la gota que cau), però també ens diu que: “no tot s’acaba, sinó que torna a començar”, la mort, no es la fi, sinó una nova vida. (marcat per la gota que desapareix a l’interior de la reixa, d’un altre pou, el qual ens deixa veure l’aigua parcialment).

Durant la nit, l’obra, agafa una altra dimensió, ja que l’interior del pou està il·luminat i l’exterior està fosc. Fent així un efecte contrari al que estem acostumats a veure en els pous, ja que s’hi acostumava a anar de dia. (interior fosc, exterior llum) A més, d’aquesta manera, també potencia el sentit de “vida i mort” de l’obra, ja que la vida és llum i la foscor és mort.